diumenge, 13 de gener del 2008

LA DEMOCRÀCIA

La paraula democràcia ve donada per la fusió de dos mots d'arrel grega. "Demos" que significa poble i "kratos" que es tradueix com a poder o govern.
Tenim així el "govern del poble", fòrmula política que val a dir que ens ha donat uns fruits abundants i generosos, quan aquesta s'exerceix amb prudència i voluntat, però que altrament degenera, en certes ocasions, en una baixa forma d'organització social.

A la majoria de països occidentals, ens hem servit de la democràcia com a una font de canalització de la voluntat popular, com també ens ha possibilitzat expressar de manera pacífica les nostres necessitats personals i de classe social. Essent un instrument transversal i d'eliminació de barreres de promoció individual i colectiva.

Arribem doncs al moment actual, en un present dominat per un continu intercanvi d'informació i de transmissió del saber. És ara, que podem afirmar que la democràcia va arrelar durant la revolució industrial i consolidar durant aquest fructífer període de l'humanitat.

Però ara encetem la revolució tecnològica, i els canals a través dels quals rebem informació s'han fet més extensius, ràpids i barats. No essen així en l'àmbit de l'imparcialitat, ja que continuen expressant-se diverses tendències polítiques a diferents diaries, ràdios i televisions.
De tota manera, la rapidesa de les comunicacions, l'assoliment del sector serveis com a motor econòmic practicament únic i la progressió cultural de les joves generacions ens presenta uns reptes i tensions que haurem d'afrontar i superar en un futur no gaire llunyà.
Possiblmenent serem la generació que expressarà unes noves formes d'organització social que toparan amb les que han arribat fins als nostres dies, però que deixaran de ser del tot útils.

Potser l'únic que passarà és que viurem una consolidació democràtica a tots els àmbits del saber, i és clar ens tornarem més exigents amb l'optimització dels recursos públics.
Només cal veure les protestes que generen els possibles traçats del TGV, els costos execissius de certs equipaments i la sobrecarrega d'alguns polítics (com els Presidents de les Diputacions o el de certs ajuntaments).

El que està clar és que hem de tenir en compte una nova classe social que s'expressarà d'aquí a poc amb veu pròpia, la de l'immigració.
I en dic classe social tot pensant anomenar-la classe étnica, perquè aquests nouvinguts, si no assoleixen amb normalitat quotes de poder polític i econòmic, poden canalitzar les seves frustracions i necessitats mitjançant canals menys ortodoxes que els democràtics.

Que quedi clar que no especulo sobre fets catastròfics viscuts ens pocs dies, sinó que miro d'esgranar els possibles canvis que es gestaràn i desenvoluparan al llarg dels propers anys i generacions. Però que pel fet de ser hipotètics no deixen de ser interessants d'estudiar.

1 comentari:

Unknown ha dit...

Parlant des d'una perspectiva europea, és inqüestionable l'efectivitat de la democràcia i la revolució per la consecució dels drets humans com a catalitzadors de la transició des de les monarquies absolutistes cap al model actual.

No obstant, crec que el model organitzatiu d'un país ha de satisfer les necessitats de les persones que l'integren. I clarament, les necessitats de la societat que va lluitar pel sufragi universal i la llibertat de pensament no són les mateixes que la contemporànea. En aquesta línia, superat el debat de la lluita de classes, i acceptat com a mal menor l'hegemonia del capitalisme i dels interessos del capital crec que la nostra és l'era de la supremacia de l'individu. Caminem cap a un model globalitzat on fronteres, cultures i, dissortadament, identitats, es dil·luiexen davant d'unes inaudites capacitats de comunicació i informació instantànees, omnipresents i totpoderoses. Enfront d'això, només l'individu és capaç de sobresortir pel damunt de qualsevol altre ens social. Mai més com a representant d'una ideologia, però, doncs la pertenència de classe, de comunitat, o de religió mai més podràn ser esgrimides com a elements cohesionadors. Més aviat com a gestor impecable, abanderat de la causa pel sentit comú, la transparència, i l'humanisme.

Dit d'una altra forma, crec en l'aplicació del "somni americà" i la dictadura de la meritocràcia. Això, per mi, és incompatible amb la democràcia d'avui en dia, que no deixa de ser un txec en blanc de duració cuatrianual per tal que la mateixa gent que (generalment) mai s'ha guanyat mai les garrofes fora del circ polític faci i desfaci a voluntat.

Ni crec en les llistes tancades, ni crec en la igualtat de vot. Ni crec que el vot raonat i meditat valgui el mateix que el vot incondicional, irracional, ni molt menys entenc que aquells qui fan frau a Hisenda tingui dret a votar.

Per acabar, Jordi, deixa'm acomiadar-me amb dues frases cèlebres sobre la democràcia:

"El millor argument en contra de la democràcia és una conversa de cinc minuts amb el votant mig", Winston Churchill.

"La democràcia és el procés que garantitza que no siguem governats millor del que ens mereixem", George Bernard Shaw.

Una abraçada!

Eduard