BAYROU, DURAN I EL CENTRISME

Certament vivim en un món apart, apart del de la resta de la península. Sembla que l'únic lloc on arrela la llavor de la centralitat política és a Catalunya, i és clar, ésser el centre polític en un país on no saben ni que vol dir això és difícil.
Aquesta centralitat política que tant incomòda a la dreta i fa escandalitzar a l'esquerra és representada per un dels partits pólítics amb més tradició democràtica dins de Catalunya (i de l' Estat espanyol, UDC, i actualment dirigit per Duran-Lleida.
Celebro que a França ( i és que sempre hem de mirar fora per trobar allò que volem ) hagi arrelat el centrisme, l'únic camí que pot conduir Europa a un noi estat de prosperitat econòmica, social i intelectual. I és que fixeu-vos que no parlo d'ideologia, doncs aquestes en realitat han mort per quedar impreses només en paper i s'han redirigit en una forma d'explicar el món, però no pas de dirigir un canvi.
Dins l'imaginari europeu (i evidentment també el nostre) tenim arrelat a la consciència les revolucions socials produides en segles passats i que finiren amb la última i de les que més se'n parla entre els pseudointelectuals, la del 1969 o coneguda en cercles acadèmics com "La revolució de les panxes plenes".
Pel que fa al present, i al futur en particular i després d'una lluita aferrissada de postures conservadores, liberals o d'esquerres (ara mal anomenades "progressistes") semble ser que s'obre una escletxa d'allò que alguns predicàvem, la centralitat.
Cal agafar allò que és bó de tot arreu, per tant apliquem la justícia social per protegir aquells que no tenen les mateixes oportunitats que nosaltres, perquè no creiem en dos models de societat segregats per la cultura o el poder adquisitiu, cosa que ens duria a la destrucció social. Però també creiem en el desenvolupament econòmic (que no és el mateix que el liberalisme salvatge de totxo i ciment predicat per les espanyes), en el comerç i en la conciliació de les necessitats de l'empresa conjugant-les amb una millora de vida dels ciutadans.

El centrisme garanteix:

- L'assoliment gradual d'un societat no fragmentada per divergències culturals i/o socials.
- La fi d'un discurs "progre" de cotxe oficial provinent de cercles socials d'elevada riquesa i més elevada hipocresia, si això és possible.
- La conjugació de les necessitats socials i el creixement empresarial.
- La fi de la divisió político-cultural entre les dretes i les esquerres.
- La capacitat d'enteniment i de trobada entre totes les ideologies, osia el punt intermig.

Malauradament aquesta centralitat política se la disputen electoralment diverses formacions, fent jocs de cintura i estratègies duals, que lamentablement no esdevenen reals.
Jo vull recordar que a Catalunya, fa més de 70 anys, persones de sensibilitats diferents es varen trobar per donar solució i resposta a aquells que no se sentien identificats pels extrems polítics.
Potser semblà en principi que aquesta manera d'entendre la societat no arrelaria, o que en temps més propers en el passat, quedaria diluida entre d'altres formacions majoritàries en el moment.
El que és clar, és que la llavor ha donat fruit, i ara comença el temps de sega.

No cal dir que respecto tota manera d'entendre la vida i la societat i espero fer reflexionar el lector, perquè caldrà ser flexible en el futur inmediat.
La societat canvia en un any el que abans ho feia en dècades, i més que canviarà amb l'arribada i consolidació del "nostre" model de creixement econòmic i d'inmigració. Haurem d'obrir una mica la porta sinó volem que l'esbotzi la riuada quan ja sigui massa tard, i si cal, a les catedrals alternarem les misses amb l'alcorà i les danses berberesques.