Com si d'una epidèmia endèmica es tractés, la fam torna a amenaçar als africans més febles, amb la mort com a espectadora de luxe.
Amb un planeta que produeix aliments suficients per a tota l'humanitat, hem de veure amb vergonya i frustació com infants, malalts, joves i vells moren d'inanició en un món opulent, hipòcrita i ignominiós.
Mentres al primer món llencem a les escombraries aliments, la resta del món viu la desesperació de pagar pel blat i l'arrós quantitats de diners indignes, retroalimentant encara més aquest cercle viciós d'especulació en el que estem pujats.
Encara que sigui per egoisme, hauriem de pensar que acorralar a 3/4 parts del món pot ser-nos contraproduent, doncs quan una societat està desesperada pot fer molt de mal. No seria el primer cop en que abans de morir de fam, un poble es llança a la conquesta dels mercats que necessita, i avui per avui el primer món esta en clara minoria.
1 comentari:
Tens tota la raó. Estem enmig d'una crisi alimentaria diria que quasibé en dimensions planetaries. Se'n parla molt als diferents medis, es parla en els blocs (per exemple a Com gotes a l'oceà, ...Y sin embargo se mueve, o jo mateixa a una real utopia) però tot i així hi ha moments que sembla paper mullat. La societat del primer mon no reacciona. A què espera????
No podem perdre l'esperança....
Publica un comentari a l'entrada