dimarts, 24 de juliol de 2007

EL REI HA MORT! ON ÉS EL REI?

Escoltant el Sr. Amela, comentarista de la Vanguardia he tingut una revelació. No sabem on anem, i l'únic que tenim són venerables periodistes de la talla de l'anteriorment esmentat que criden, "no és així! s'equivoquen!".

En fi, davant la constatació per part d'un sector del periodisme català que han descobert la sopa d'all i que pretenen ser la veu de l'opinió, que més ens queda?
La classe política actual no està a l'alçada de les circumstàncies i necessitats actuals i el periodisme que hauria de generar opinió només sap descriure els errors dels altres.

Constato un cansament de la societat enfront d'una manca de lideratge clar. La desgràcia per a nosaltres és que a sobre no tenim un estat propi, i això fa que estiguem més exposats que ningú a les turbulències i mancances del moment actual.

Per a mi el catalanisme de peix al cove ha fracassat estrepitosament i el catalanisme que practica ERC encara és pitjor doncs és una fotocòpia borrosa de l'anterior.

Que podem fer com a país o comunitat? Diluir-nos i formar part integrant de la península (a nivell cultural i econòmic) o aguantar una mica més?

La visió del Molt Honorable President Sr. José Montilla em fa decantar cap a la resistència, llàstima que la vista de la resta dels polítics em fa plorar.

dijous, 19 de juliol de 2007

EL SOPAR DELS IDIOTES

Aquest podria ser el títol d'una iniciativa ciutadana que tingués com a objectiu la celebració d'un sopar, al qual els convidats haurien de dur-hi un acompanyant que no destaqués per les seves dots d'intel.ligència.

Donat la gran vàlua intelectual de la classe política dirigent, la variant d'aquest sopar seria amb l'acompanyament d'un polític de cada partit que sobresortís per les seves dots.

No tinc cap dubte que en trobaríem un o més a cada formació política, de manera que la tria acabaria resultant molt competida. Jo de fet ja en tinc tres al cap.

dimecres, 18 de juliol de 2007

REPUBLIQUES BANANERES

La dinàmica a la que es troba sotmesa l'activitat política d'Espanya en general i Catalunya en particular fa llàstima.
Podríem dir que no és adient, que potser no està a l'alçada però no serien més que eufemismes per a no dir la veritat, i és que la manca de lideratges forts, unida al baix nivell dels polítics fa que parlem de llàstima.
Però no llàstima d'ells, llàstima de nosaltres que ens trobem governats per una colla d'incompetents sense esma.

Puc (i he) d'afirmar que mai m'he considerat pujolista, però donades les circumstàncies actuals veuria el retorn del "President" com a una esperança, com aquell assedegat qui troba un doll d'aigua neta i fresca en mig del desert.

Sembla ser que no hi ha prou metges i que el nostre sistema de ferrocarril (tant d'ample europeu com ibèric) esta al punt del col.lapse. I jo em pregunto per aquelles grans ments planificadores del Ministeri de Foment, si realment existeixen.

Més val que no pensem en que cada any entren a Espanya gairebé un milió d'immigrants, amb la consequent despesa de serveis socials que generen, i que a més no hi ha ningú per planificar-los.

Esta claríssim que a la UE s'ha decidit convertir la Península en una regió dedicada al sector serveis (turisme, distribució i construcció bàsicament), el que no podien preveure era la ineficència de la classe dirigent espanyola (i catalana).

I és que cada poble té el que es mereix.