dissabte, 27 d’octubre del 2007

TICKET D'ANADA, I DE TORNADA?

No anem bé. Aquesta frase tot i ser curta es repeteix fins la sacietat i en moments inoportuns. Però en el sentit estricte de la paraula comencem a poder acceptar-la avui i a donar-li forma.

Cal que ens explanem més sobre els problemes de Foment amb el TGV-AVE? No. Rotundament no, perqué no són res més que un dels simptomes d'una malaltia que afecta a nivell global.

Molt a pesar meu constato el fracàs del catalanisme polític que dirigeix el Govern de la Generalitat, i més a pesar meu constato que l'oposició encara no sap que és oposició. Molt gran degué de ser la figura de'n Jordi Pujol perqué encara no ens hem recuperat institucionalment de la seva pèrdua.

Vivim moments perillosos, de desconfiança vers les institucions públiques, tant estatals, autonòmiques con locals, on la ciutadania constata que l'única preocupació de la classe política és tenir cotxe oficial, segurata i dietes pagades.

Em permeto la llicència de dir les coses pel seu nom, ja que alguns dirien que estem a la cua d'Europa, i jo crec que en som el cul.
Quina democràcia tenim que ningú accepta les seves responsabilitats de govern i dimiteix? Tenim algún gavinet de crisi en marxa per afrontar el desgavell de les obres del tren? Existeix l'oposició, o només es deixen veure a sopars oficials?

Ara la paraula la te el ciutada. Acudirem en massa al carrer a dir i fer pacíficament el que cal fer?
O també som part de la malaltia general que viu aquesta societat?

Espanya no va bé i el que és pitjor. Catalunya tampoc...