Dimarts dia 9 de juny de 2008. Són les onze de la nit. Connecto la televisió i fent zapping veig que per TV2 emeten el programa 59 segons. No trigo gaire a adonar-me'n que tracten el tema dels represaliats republicans, com cada dia, com sempre, i per repetició.
Comença a ser hora que d'una vegada aquest país miri endavant enlloc de rebuscar sempre entre les despulles del seu passat més fosc i horrorós, de demanar justícia enlloc de venjança. De crear per llei el dia nacional del represaliat, i així dignificar els caiguts (dels dos bàndols) i de no utilitzar-los com a arma electoral i de distracció política.
I per aquells progres que em poguèssin demanar legitimitat moral vull aclarir algunes qüestions.
Sóc net de republicans, fill de democrates i besnet de més republicans. El meu besavi, com a conseqüencia de ser un destacat dirigent local de Tiana va haver de fugir através de la frontera, tot sent apresat pels francesos i lliurat posteriorment a les autoritats pronazis de Vichy.
Va estar-se molts anys en camps de concentració, primer francesos i després alemanys. Utilitzat com a treballador forçat i esquivant sempre amb sort una més que segura mort davant un escamot d'execució feixista.
El meu avi va ser militant d'ERC i va col.laborar en tota mena d'activitats antifeixistes sota les ordres del Departament de Governació de la Generalitat republicana. Passà a la clandestinitat amb tant d'èxit, que pràcticament ningú no va notar-ne res d'extrany. Però tot i així, em consta que no va poder respirar tranquil fins a l'adveniment de la democràcia.
Han passat setanta anys de la guerra civil, i amb tota la legitimitat del món demano que els espanyols, enlloc de mirar de tirar-se els morts els uns als altres, encarin el futur plegats. No podem estar cada dia parlant de la repressió, perqué les nostres televisions públiques no han de convertir-se en canals de documental.
Tenim una situació econòmica força delicada, amb una recessió a les portes. No permetem que per distreure l'atenció dels problemes reals de la gent manipulin els nostres sentiments d'aquesta forma tant impúdica.
Em sembla perfecte que s'hagi decidit a obrir les fosses comunes d'aquells que van morir a mans de botxins sanguinaris. Dediquem-hi tots els nostres esforços a restablir als descendents de les victimes l'honor i la dignitat. Però malfiem-nos d'aquells que ens donen carnassa cada cop que volen tapar les seves errades a nivell de gestió política.
Quan acabem de rescabalar dignament als caiguts de segur que miraran d'allargar la nova llei de l'abortament, i posteriorment ens parlaran de l'altre llei sobre el suicidi assistit. I que consti que em sembla perfecte. Però a que esperen a parlar-nos de les mesures que prendrà l'executiu per a redreçar el desgavell macroeconòmic que vivim.
De què li serveix a un ciutadà poder recordar els seus morts si no té una feina per a fer progressar els seus fills?.
No tenim política exterior. No tenim política econòmica. No tenim l'Estatut salvaguardat de l'esquizofrènia centralista del Tribunal Constitucional. TV3 està dirigida per una incompetent que assegura que el fet de tenir una audiència de l'11% (la més baixa de tota la seva història) és fruit d'una graella de programes intel.ligents, útils i entenedors només per a una élit intel.lectual.
I surten altre cop amb la memòria històrica? A mi em recorda aquells que per a desviar l'atenció de l'actualitat parlen sempre de les desgràcies del passat.
Deien del PP, però quan el PSOE mana el país trontolla.
2 comentaris:
Hola Jordi, les teues reflexions en duen a les meues, després de tants anys d'haver-nos d'esperar, ara perque ens han masacrat, ara perque ve la democracia, ara perque s'estan pactant lleis per a tots, per a poder conviure, perque tots hem de cedir alguna cosa, perque tot ja ha passat i perque el temps tot ho pase... i ens han dit sempre que tot va començar perque la societat estave descontenta i algo havíen fet malament els que manaven perque les forces s'havien "alçat a majors", i jo em pregunto, ara tampoct toca llegir les págines de la historia que están escrites des de ja fa molt temps?, que son indubitats els fets que van ocurrir?, han pasat molts anys, es cert i molts governs socialistes i no socialistes que hagueren pogut restablir els agravis fets, i no s'ha fet. En el egipte faraonic quan algú volie destruir a algú altre, simplement picave el seu nom i la seua imatge de les inscripcions jeroglífiques i destruie les seues estatues per a que el "KA" de eixa persona no el trovare i no poguere gaudir de la vida eterna, i caiguere en l'lobid era el pitjor que li podía passar a algú. I aquí a molts amm pares, mares, amics... fills. els van agafar la vida i van fer que no es recordaren les circunstancies en que va ocurrir, acusant-los moltes vegades de tridors, quan el que feien ere ser leials al govern democraticament establit. I molts d'eixos encara estan soterrats sense nom. Jo mateixa soc d'Albocàsser, un poble de Castelló, (el que tu coneixes) i en un camp d'ametllers hi ha soterrat un soldat leial, un republica, que no te nom ni se sab qui es, i espero que amb esta iniciativa de Garzon pugue la seua familia plorar-lo i enterrar-lo aon ells decideixen, (encara que jo l'he plorat alguna que altra volta, sense coneixer-lo) crec que es del tot just i NECESSARI, els guanyadors si que els tenen a casa, i el meu soldat te dret a que els seus i la societat sencera li reconeguen la seua leialtat i el seu sacrifici.
Que segueix la cisi económica... detrás d'una en vindrá un altra, i no som els treballadors els que la provoquem, sino els que la patim, i quan no sera una cosa sera un altra, recordes aquella frase ..."ara aixo no toca"... doncs be, jo crec, i moltes persones tambe, que ja toca, i en aixó estem. Salut Nieves.
Hola Nieves. Ja han passat quatre anys del teu comentari que parles d'un soldat republicà desconegut enterrat a un camp d'Albacosser però fins ara no l'he vist
Estic buscant a Josep Sabaté Cubells que va morir a Albocàsser els primers dies de juny de 1938.
La seva filla Rosa l'ha estat buscant tota la vida. Si pots llegir aquest missatge t'agrairia molt que et posessis en contacte amb mi.
Enric
Publica un comentari a l'entrada