dilluns, 22 de març del 2010

CAP A UNA NOVA BASTILLA Part 2

Per tal de continuar la temàtica del post anterior, avui procuraré d'anar reculant, de fora cap endins. Som-hi doncs.

A nivell mundial cal destacar l'aprovació de la reforma sanitària per part de la Cambla Legislativa dels EUA, fita que cal anomenar d'històrica en majúscules. Doncs es dona en un moment difícil al bressol del liberalisme econòmic. I és que del discurs pronunciat per el President Obama, en vista de l'esgotament del sistema de creixement piramidal (o sigui sostingut per una entrada constant de fornades d'immigrants que pasen a formar part de la base de la piràmide social), era totalment necessària l'entrada en vigor d'un sistema que mitigui les doloreses jornades (a nivell socioeconòmic) que estan per venir.

De fet, és el primer des de la fundació dels Estats Units, en que anuncien obertament la fi del sistema de creixement fonamentat en la inmigració continuada, cosa que vol dir que ara els hi toca aprofondir en les reformes socials que van deixar pendents com a jove nació.


Més a tocar de nosaltres tenim el tema de Grècia, que a parer meu pinta negre, negríssim, doncs l'opinió pública (que no pas política) alemanya opta violentament per deixar caure el sistema financer grec. I no crec que la Presidenta Merkel s'atreveixi a nedar contracorrent del que demana la ciutadania del seu país.


Per tant, un cop més Europa demostra que quan les coses es posen malament, tothom escombra cap endins, deixant que a el veí se'l mengin els gossos. I és que Europa com a tal, o triomfarà o fracassarà com a ens social-polític i territorial en aquest greu repte que se li planteja. Perqué el problema no és només Grècia, sinó la més que previsible fallida i col.lapse del sistema financer espanyol i portugés, en un termini no més llarg de 2-3 anys.


Ja arribant a casa. Cal parlar d'un anàlisi que a més d'un li resultarà interessant. I és que en vista d'una previsible fallida (o suspensió de pagaments) a nivell del govern estatal, es generin tot un seguit de revoltes violentes que s'oposaràn total i frontalment amb els plans d'austeritat extrema que des de l'executiu es veuran obligats a imposar.


Aquesta violència social pot arribar a espantar a més d'un govern autonòmic que en previsió de perdre el control de la situació opti per basar-se en un discurs nacionalista. Tot negant-se a col.laborar d'un pla d'austeritat (més dur encara que el que pateix Grècia) i que per tal de perpetuar-se en el poder s'alï amb l'èlit industrial regional, provocant un moviment centrípet que pot dur-nos a la independència. Amb els bascs, el tema no serà tant virulent per que ja disposen d'un concert econòmic.


Val a dir que ens pot tocar viure uns temps molt interessants