NOVES GENERACIONS O L'AMENAÇA DELS PORCS VOLADORS

La notícia sobre la visita d'unes membres de les JNC a Cuba és d'actualitat sonant. S'ha aconseguit el cop d'efecte i els mitjans de comuniació anglosaxons a més dels ibèrics es fan ressó de l'espectacle. De fet la Sreta. Francina Vila es creu una nova estrella del firmament galàctic de les cocos chanel.

Amb l'evolució dels aconteixements surt a la llum la veritat. La visita i les seves consequències havien estat preparades, calculades, mesurades i estudiades durant mesos per part de la ment més brillant que poseeix actualment l'intelectual.litat dels cadells convergents, en Roger Albinyana.

Vaig tenir la sort de conèixer-lo a la FNEC, i puc assegurar que ja llavors el noi despuntava clarament. Era brillant, parlava idiomes, molta sang freda, ambició i claredat de paraula. Si a sobre i sumem les nules ganes de treballar pel país al món privat o a les Pimes de la terra (de les que em sento orgullós), ja tenim el coctel per triumfar actualment en política.

Repeteixo que les qualitats d'intel.ligencia, sagaçitat, ambició i la inexistència de currículum professional, són les característiques que defineixen el brillant jove polític d'avui. Ah! i no ens hem d'oblidar que la manca d'idealisme o patriotisme real també és condició sinequanum per esdevenir al triomf.

Tornant al tema, la planificació i execució de la visita cubana no era en absolut de recolçament a la democràcia sino per sortir als diaris.
De fet aquestes afirmacions no les faig jo sino el benvolgut cerbell de l'acció, el Sr. Albinyana, que en un acte d'estupidesa elemental (impropi d'una ment brillant com ell ha aconseguit viure i viatjar per mig món sense treballar), ha enviat un missatge secret i confidencial als membres de l'executiva de la JNC i que ha trasncedit sense discreció a tota Catalunya.

Aquí tenim les explicacions d'aquesta ment brillant i preclara.

http://adjunts.e-noticies.com/externs/externs_23161.rtf

Increible però cert.

Demano a Déu que torni el seny al país, i que s'acabin els polítics professionals de 17 anys que al fer-ne quaranta no han acabat la carrera ni saben el que és viure amb esforç i suor com la resta dels mortals.
De quina manera ha de tenir crèdit la política si ens endinsem en aquest abisme de vergonya.