LA CUP I LA PINÇA

En vista dels resultats electorals del 27M, crec que en el panorama polític català ha superat el pospujolisme i s'encamina a una nova etapa.

Aquesta ve marcada per un retorn als orígens, sobretot pel que fa a la centralitat de CiU i la recuperació del seu electoral tradicional, cosa que porta a un aprimament forçós de sufragis per part d'ERC.
CiU torna a fer de CiU i Esquerra torna a fer d'esquerra a mitjes, m'explicaré.
Sense llastres de govern, els convergents poden tornar a les esencies del catalanisme, de la resistencia, de canviar el mapa electoral espanyol amb aquella taca groga que resisteix ara i sempre a l'invasor (com al poblat de l'Asterix a la Gàlia). Lluny queden de l'imaginari col.lectiu la venda del Delta de l'Ebre i els pactes del Majestic, i torna la CiU que vol (perque va nèixer amb aquest objectiu) defensar els interessos del ciutadans de Catalunya.
I què passa amb ERC?
Doncs que l'estrategia Carodpugcercosiana de pactar amb el PSC per agafar el votant d'esquerres de l'àrea metropolitana ha fracassat. Com també la de voler fer de CiU per agafar el seu votant. I quin és el dany colateral per ERC?
Que ha deixat orfe la seva reraguarda, ha deixat orfe al votant independentista, i aquest descuit el pagarà molt car.
Podem veure com la CUP (tot i que timidament) ja ha pres les posicions independentistes que els republicans han descuidat.
Pronostico que aquesta etapa que ara s'obre del panorama polític català durarà uns 8 anys i que sentirem a parlar de la CUP les properes eleccions al parlament de Catalunya (no sera així a les espanyoles on no es presentaran per manca d'estructura i d'ideari madur).

Ara que CiU fa de CiU i ERC ha de recomposar files, ja veurem que passarà amb la reraguarda independentista.

També vull comentar que si el Sr. Trias aguanta un round més, les properes eleccions a les que es presenti guanyarà l'Ajuntament. Els propers quatre anys no podràn consolidar una opció mal anomenada de "progrès" a Barcelona, perquè la barca suca per tots costats i crec poder afirmar que viuen el "cant del cigne", i que tots viurem el moment històric en el que 32 anys de govern socialista a Barcelona (i també a Girona) es desplomaràn com un cartell de cartes.

No vull acabar sense esmentar el canvi d'actitud i discurs del Sr. Hereu un cop coneguda la seva victòria. Vaig quedar impressionat al veure que sense pressió pot ser un home amb un discurs humil i clarivident.
Caldrà estar a la espectativa.