dimarts, 29 de maig del 2007

LLEI ELECTORAL, CAFÉ PER A TOTS

Han passat 27 anys després del restabliment de la Generalitat de Catalunya i més de 28 des de l'entrada en vigor de la Constitució espanyola, i malgrat les constants queixes i repliques de les formacions polítiques catalanes, encara ningú ha tingut coratge i valor per a dur a terme la tant necessària reforma d'una llei electoral catalana.

Tants discursos i rèpliques per part d'aquelles formacions polítiques que ara formen part del govern posant el crit al cel, i denunciant la passivitat del President Pujol pel que fa a aquest tema, i ja ho veiem. Quan han tingut la cadira l'han agafat amb més força i no es mouen ni per respirar (no sigui que s'acompleixi la vella dita "quien fue a Sevilla, perdió su silla".

El que més em preocupa de tot això (tant de la passivitat d'uns i d'altres) és el fet que no abordem ni treballem allò que veritablement és important.
Era important la reforma de l'Estatut? al meu parer no. Clarament no.
Perquè reformar un Estatut si tenim la mateixa Constitució? No és raonable, ni lògic esmerçar esforços i impostos del país en una cosa que sabem que si la toquem, aprofitaran per destrossar allò que tants esforços ha costat guanyar.
Malauradament la Constitució està molt blindada, massa. Tant que és impossible de tocar una coma sense l'acord dels grans partits estatals. Però té una cosa bona, és ambigua. Ambigua en la lectura i l'aplicació, i això pot afavorir els interessos de les minories nacionals com la nostra, sobretot en situacions de feblesa del partit que governa.
Per un altre cantó, si ens trobem davant d'un govern fort, aquest pot fer servir l'ambiguitat de la Constitució per a doblegar i socarrar les bases del nostre precari autogovern.
Crec que la reforma de l'estatut és va començar amb bona fe, amb blindatges (per evitar l'esmentada la inestabilitat que ens pot dur la situació política espanyola.) però que els catalans som únics en barallar-nos i en estripar-nos per enveges.

Davant els possibles inconvenients que pugui ocasionar una possible reforma de la llei electoral, a formacions polítiques com CiU i ERC, que són els menys proclius al canvi, sempre podrem trobar una solució intermitja que sigui avinent a tothom , i per descomptat i sobretot, avinent al conjunt del país.

Hauriem d'adaptar un sistema mixte que no premï en exclusiva la macrocefàlia de Barcelona i rodalies per tal de no deixar sense representants ni influència a la resta del territori.
La proposta és un sistema de doble representació, que tingui en compte per un cantó a la població de les demarcacions, i per una altre una que en garanteixi una representació territorial.
D'aquesta manera preservem la veu i el vot de les comarques pirinenques (que viuen un estancament demogràfic) i les de les terres de l'Ebre, essent ambdues quelcom més perjudicades per l'ampli dinamisme demogràfic de la resta de Catalunya (el centre Vic-Girona-Manresa i sobretot l'àrea metropolitana).

Representació per pes demogràfic per una banda i garantia de representació territorial per l'altre.

Aquest model amb les múltiples variacions possibles ha sigut adoptat a molts països, entre els quals tenim els EUA, que en un principi i per garantir una armonització social i estatal, vàren optar per aquesta fòrmula mixte.

A vegades el cafè per a tots pot ser beneficiós.