dimecres, 30 de maig del 2007

POETES PREFERITS (I)

Aqui us transcric una traducció al castellà de l'insigne, i molts cops oblidat poeta basc Gabriel Aresti. Poeta i euskaldun autodidacta, que va aprendre la llengua del seu poble, per pròpia iniciativa. Els seus versos em van obrir la ment a entendre una mica la voluntat de ser i el pensament del poble més antic de la península.
En ells evoca paisatges i pensaments de la classe obrera a més de sentiments d'arrel familiar i autoafirmació popular.
Especialment us trameto a llegir i entendre aquesta, una poesia carregada de bellesa i sentiment.

LA CASA DE MI PADRE
Gabriel Aresti, 1963


Defenderé
la casa de mi padre.
Contra los lobos,
contra la sequía,
contra la usura,
contra la justicia,
defenderé
la casa
de mi padre.
Perderé
los ganados,
los huertos,
los pinares;
perderé
los intereses,
las rentas,
los dividendos,
pero defenderé la casa de mi padre.
Me quitarán las armas
y con las manos defenderé
la casa de mi padre;
me cortarán las manos
y con los brazos defenderé
la casa de mi padre;
me dejarán
sin brazos,
sin hombros
y sin pechos,
y con el alma defenderé
la casa de mi padre.
Me moriré,
se perderá mi alma,
se perderá mi prole,
pero la casa de mi padre
seguirá
en pie.

Traducción: Gabriel Aresti
Versión original: NIRE AITAREN ETXEA