LA PORTA OEST D'EUROPA,..... TURQUIA

Les portes serveixen per protegir espais (o per a dividir-los), essent interessant poseïr-ne la clau i que aquesta sigui robusta i forta.
És una necedat menystenir allò o aquells que ens guarden les claus del l'element que ens protegeix.

I parlant de portes, a Europa en tenim dues de molt importants, Espanya, amb les seves posessions africanes de Ceuta i Melilla i perqué no, l'estret de Gibraltar.
L'altre porta és més difosa a nivell geogràfic i cultural, Anatolia.

És una prioritat i un tema de molta actualitat la "possible" entrada de Turquia a la UE, essent-ne molts els detractors i pocs els favorables. Ja avui vull trencar una llança a favor del que servidor considera de vital importància per la supervivència del nostre (i vell) continent.

Turquia és un país de frontera, com ho va ser en el seu moment (i és en part) la península ibèrica, amb la única diferència que allà el poder musulmà va reeixir i prosperar.
Però no admetre que aquest territori té interessos conjunts amb nosaltres és menysprear-los. Que jo sàpiga han participat sempre de la història d'Europa, les colònies gregues de Bizanci i Esmirna en són clar testimoniatge, i sense anar gaire més lluny, Ataturk va occidentalitzar les bases de l'estat turc el 1923, essent un estat laic (que no significa que els seus habitants si que en tinguin de religió).

El desenvolupament econòmic al que s'estan sotmeten és d'inspiració occidental, i el "calvinisme musulmà" que han inventat i ajuda molt.

No ens podem enganyar més, Europa passa per uns moments baixos, amb fortes crisis d'identitat i amb un esgotament dels nostres recursos humans. Necessitem un aliat proper i fort, que ens garantitzi seguretat, a més de poder estendre l'ànima de la democràcia occidental més enllà de les nostres fronteres.

Turquia ens admira i vol ser com nosaltres, si la rebutgem aquest poble deixarà de mirar cap a Brussel.les i pot mirar cap a Orient. No siguem necis, i europeitzem-los abans que ells ens orientalitzin a nosaltres.
Hem participat de la mateixa història europea, en bandos diferents, però al cap i a la fi compartim antecedents i interessos.

L'únic tema que trobo preocupant del jove estat Turc és l'innegable interès que té posat sobre els balcans, i és que tant Bòsnia com Albània tenen en els anatolis uns bons aliats a més d'un patró a seguir pel que fa a temes culturals.

No vull menysprear els temes pendents que té l'estat turc, molts i de molta rellevància, com ara la intolerància dels sectors més extremistes contra els occidentals, i creixent nacionalisme, que comença a valorar el seu poder demogràfic i econòmic a nivell mundial.

Enfortim Europa, fem-la crèixer i estenguem la nostra cultura. Tinguem les claus de la porta a les notres mans, ja que ens les poden prendre...