dissabte, 26 d’abril del 2008

AUTONOMIES

Si fem un repas a l'evolució de la situació social i economica de les diferents regions i autonomies que formen l'estat en traurem una conclusió clara, que els autogoverns i la descentralització ha sigut en conjunt positiva. Només ens cal observar els nivells de riquesa assolits a Andalusia, La Rioja, Extremadura i Castella la Manxa.

Ara bé, ha sigut positiu aquest model per a Catalunya? Si, però amb matisos. Favorable pel que fa a una consolidació de la cultura i llengua catalanes, però negatiu en el concepte d'economia productiva i, desastrós en el tema de les infraestructures.

La classe política que s'ha creat, hereva en bona mesura del catalanisme noucentista viu en una dimenssió paral.lela, i de vagades desconeguda. Parlen de temes irrellevants i viuen i moren segons unes necessitats, les seves, que no tenen res a veure amb la realitat del país.

Desconec quines són les circumstàncies que ens han abocat a l'estat actual del tema, però l'autonomia catalana ha degenerat en un magma lent, pudent i inamobible. Ho dic perqué no és normal en un país del primer món que les obres de primera necessitat triguin tants anys.

Posem exemples. L'autovia Barcelona Lleida va trigar més de 10 anys ha estar acabada, i del tercer cinturó se'n parla des de que tinc ús de raó. No cal que parlem de les rodalies, o de la perllongació del metro, obres que no crec que vegi abans de morir.

Tenim autonomia, però jo em pregunto, per a què?

De que serveix tenir capacitat legislativa quan aquesta només s'exerceix per a regular un augment de carburants, el famós cèntim sanitari que paguem per a finançar el nostre sistema de seguretat social?

Hi ha algún polític català que parli d'economia productiva en termes reals? No. Només fan servir aquest terme com tantes d'altres paraules altisonants que utilitzen per a fer-se els importants, desconeixent l'abast del significat.

Portarem a terme un pla de reorganització industrial? Afavorirem la creació d'empreses basades en tecnologia puntera i capital català? Redreçarem la política universitaria per a esdevenir referent acadèmic europeu? Reclamarem un augment de les nostres quotes de producció lactea per a ser-ne autosuficients? Subvencionarem el camp per a tal de fer-lo bastir sota la batuta de la gestió empresarial? Millorarem les comunicacions de carretera per a ser atractius com a centre logístic de la península? Crearem una conselleria de la PIME per tal de tutelar-les, propiciar l'aparició de fusions i millorar-ne la productivitat?

Tinc tantes preguntes i neguits respecte les necessitats actuals de Catalunya que no acabaria mai, però observo amb preocupació el cul de sac on estem ficats. Aquí només es parla de tripartits, pactes d'estabilitat i sobretot de que no es mogui ningú per tal de no perdre els privilegis de l'Administració.

Hem creat una classe dirigent autònoma i autocèfala que es retroalimenta a ella mateixa, i es serveix i serveix per a ella. Lluny queden els projectes que tant necessitem mentres només es parla dels problemes quan aquests ens exploten a la cara (vegeu i recordeu el tema de la RENFE amb l'AVE).