Sembla ser que encara queda un occità en peu. En fi, humiliats, agenollats i destrossats, però encara queda un "òc" per a cantar.
Sentim-lo doncs.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
MAPA
Què hauria de ser Catalunya?
Arxiu del blog
-
▼
2008
(122)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (5)
-
▼
d’abril
(21)
- ORIENT EXPRESS
- CATALUNYA S.A
- LA BOTA DE SANT FERRIOL
- AUTONOMIES
- ESPANYA - WELLCOME TO PARADISE
- CARLA BRUNI - QUELQU'UN M'A DIT
- SEM ENCARA AICÍ
- SUPERPOTENCIAS DE AYER Y DE HOY - RUSIA
- AIXÒ NO VA NI AMB RODES
- EL COST DE VIURE A CATALUNYA
- GRANDES OBRAS PÚBLICAS - EL GRAN RÍO ARTIFICIAL DE...
- LA VOLUNTAT DELS DÉUS
- QUAN L'AIGUA VE DEL SUD
- ELECCIONS?
- SOSTENIBILITAT
- LE TEMPS DES CATHEDRALES - NOTRE DAME DE PARIS
- I A L'EXTERIOR QUE?
- EL PERÍODE IGNOMINIÓS - LA DECADÈNCIA part I
- SOBRE L'AIGUA
- SOBRE CASES GRANS
- TORNEM-HI
1 comentari:
Para lo lop, pichòt!!!
Pèls de gallina... gràcies Jordi.
Publica un comentari a l'entrada