Recordant temps passats, em ve a la memòria la famosa vaga per les jubilacions anticipades dels transportistes francesos. Aquests no es van deixar intimidar i van fer una demostració de força tallant totes les carreteres i autopistes del país. Els dies passaven i el bloqueig escanyava el govern, cedint aquests últims i retirant la proposta de reforma de les pensions. Un cop més els francesos havien sortit al carrer per a reclamar el que era seu.
Penseu que fa més de 200 anys ja li van tallar el coll a un rei!
Alemanya, 1945. Un país ha quedat destrossat, tant materialment, com humanament, com espiritualment. Totes les comunicacions terrestres (ponts, aqüeductes, carreteres, vies de tren,...) han quedat inserbibles, el país retrocedeix 200 anys en qualitat de vida. Solució; homes, dones i nens treballen pel país cada dia, una o dues hores al finir la seva jornada laboral. No importa res, només que els alemanys volen reconstruir Alemanya.
Catalunya, moment present. Catalunya amb el poble saharaui, amb Sarajevo, amb Kosovo, amb Lituania, Estonia i Letònia. Catalunya es bolca a netejar totes les platjes gallegues afectades pel petroler Prestige. Catalunya amb la Marató de TV3, amb el canvi climàtic i amb totes i cadascuna de les causes perdudes del món.
Però, i Catalunya per Catalunya? Ah nois, això ja són figues d'una altre paner. Mai veureu uns catalans treballant per un horitzó comú i un país més gran i pròsper. Aquells pocs que ho fan (en Pujol, els abats de Montserrat, en Raimon Galí, i tants d'altres humanistes i patriotes) només se-l's recordarà quan ja no hi són per a honrar-los.
És molt dur, però a vegades (i només a vegades) tenim el que ens mereixem.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada