I A L'EXTERIOR QUE?

Un cop finida la primera legislatura socialista al capdavant de l'executiu estatal ha arribat l'hora de passar comptes. No només a títol de política econòmica, o de relacions entre l'estat i les diverses comunitats autònomes, sinó també de política exterior.

Crec que molts coincidirem a pensar que les relacions exteriors de l'Aznar eren equivocades, i sobretot, perilloses. Ara bé, com ha enfocat aquest tema tant important el Sr. Rodríguez-Zapatero? La resposta és tant simple com veraç, de cap manera, ho sigui que a títol personal crec que ha sigut inexistent.

Espanya no ha teixit cap mena d'aliança internacional, de fet, ha sigut marginada per part dels estats més importants d'Europa (Alemanya i França), i només s'ha centrat en la famosa i inútil "aliança de civilitzacions". Malauradament per tots nosaltres, en el discurs d'investidura d'avui només s'han sentit vagues esments de tendències internacionals.

De tots és coneguda la vella tendència d'aïllacionisme dels paisos anglosaxons, els EE.UU i el Regne Unit, que quan les coses no van bé, es tanquen en ells mateixos per resorgir altre cop a la palestra de la dominació econòmica, social i política del món. Sempre que coincideixi amb les seves necessitats i expectatives, és clar. Però és que Espanya no té l'envergadura d'aquestes dues grans potències i no es pot permetre quedar exclosa de l'eix Berlin-Paris o del Londres-Washington.

Espanya torna a les arrels del tantsemenfot el que passi fora de la península, centrant-se en retrobar les esències més pures d'un iberisme caduc, caspós, inútil i rídicul. Es contenten amb agenollar Catalunya, perqué Euskadi és un òs més difícil de rossegar, i Portugal, bé, està allà i prouta feina tenen per anar tirant.

O el Sr. Zapatero relleva l'actual Ministre d'Exteriors o l'envia a jugar al domino, que fet per fet tampoc es notarà massa. Recordeu la gran proesa del govern socialista quan va arrancar un "que tal amigo?!" del President Bush, tema que va servir per parlar-ne durant dos anys.

Estarà Catalunya a l'alçada de les circumstàncies i aprofitarà aquesta debilitat per establir relacions bilaterals amb altres petites nacions-estat d'Europa? Em penso que no i és una llàstima, perqué serviria per donar cobertura i fer crèixer el nostre teixit empresarial.

Penseu que sempre ens quedarà l'Alguer, i Perpinyà....