SOSTENIBILITAT

L'enorme salt endavant que ha fet el PIB català ha enriquit de manera substancial el país, però curiosament les dades facilitades per l'UGT afirmen que els ciutadans són més pobres. Aquesta dicotomia té diverses lectures.

Mentres les dades macroeconomiques s'inflen oblidem les microeconomiques, de fet, que jo sàpiga, el ciutadà de peu no veu augmentats els seus guanys nets anuals un 16 o un 20%, cosa que si que passa en bancs i caixes, doncs els sistema financer espanyol ha arribat a esdevenir el segon del món en importància, només per darrera dels EE.UU.

Té això lògica? No. Però els ciutadans d'Espanya (i Catalunya) viuen segrestats per una classe dirigent, una oligarquia política i financera pròpia d'un estat semifeudal. Massa cotxes oficials i sous aberrants per a gent inqualificada, que serien escombrats a la misèria i l'oblit en empreses privades i un servilisme oficial vers totes les normes dictades per les grans corporacions i empreses transnacionals.

El ciutadà de a peu, l'autònom, i les Pimes carreguen sobre les seves espatlles una pressió fiscal creixent, pròpia de societats nòrdiques, i rep a canvi una classe política inútil i que no tracta els temes de preocupació real de la gent.

Anem a veure, a quin ciutadà li interessa si surt o no surt el Sr. Bono com a President del Congrès enlloc de parlar dels temes reals de la societat? Algú ens parla d'abaixar el tram impositiu de la benzina? De produir més llet per a contenir els preus dels làctics? De centrar-nos en resoldre la maleida crisi hipotecària? No. La classe política actual, formada per una colla d'incapaços (hi ha excepcions, és clar) només sap parlar de si a ERC hi ha crisi, de si aquest té el sou més elevat que el meu, de col.loca el meu germà a l'administració,... No hi ha ni lideratge real, ni una preocupació pels problemes a que ens enfrontem.

Catalunya perd lideratge empresarial enfront d'altres regions peninsulars, però hi ha cap partit polític que basi el seu discurs en parlar d'economia productiva? De mesures per a fomentar la investigació i el desenvolupament? De millorar el poder adquisitiu de les classes socials més desafavorides? No, no i no.

És la oligarquia política catalana sostenible? Els Srs. Montilla, Ridao, Huguet, Carod, Mas Saura i senyora Mallol foten riure. Hi ha més capacitat de lideratge a qualsevol barri marginat del nostre país, que a tot el Palau de la Generalitat i si molt m'apures, que dins del Parlament.

Això si, davant la crisi no reduiran despeses, no. S'augmentaran els sous, els cotxes oficials, les dietes, i justificaran la seva incompetència de la millor manera que podran, sobretot dient "els de Madrid ens ataquen! Que ve el llop!!".

Com pot el ciutadà soportar tantes administracions? Municipals, comarcals, vegueries, diputacions, delegacions del Govern, Generalitat, Estat, Europa... I el que és millor, moltes vegades les seves competències es solapen, de manera que dupliquem despesa, convertint l'erari públic en un colador. Però és clar, fer línies de tren és car i autovies noves prohibitiu.

Personalment tolero les oligarquies quan aquestes són diligents, treballadores, exemplars i contenen lideratge de país, però em nego a acotar el cap davant una colla de xupopteros inútils, incapaços de treballar a qualsevol privada, adictes al cotxe oficial, a les dietes complementàries i que a sobre són patètiques. Si vull anar al circ a veure micos ensinistrats pago l'entrada, lamentablement en aquest cas, els micos ens xuclen la sang...