dimecres, 30 d’abril del 2008

CATALUNYA S.A

Al llarg d'aquesta atípica setmana he hagut de fer força feina, doncs el dijous és festiu i he de suplir-lo treballant més per tal d'abastir els meus clients. Però no tot han sigut corredisses i nervis (al menys fins avui...) perqué he tingut l'ocasió de parlar amb un parell de fabricants de pintures que tinc com a proveïdors.

Hi ha vegades a la vida que tenim la sensació de viure una escena o una conversa per segona vegada, és el que popularment s'anomena "dejà vu". Servidor ha patit aquest fenòmen però amb dos interlocutors diferents, cosa que no ho fa pas menys interessant.

La conclusió a la que han arribat aquests fabricants (tot i la distància geogràfica i la divergència ideològica) és similar. Com a fabricants opten per continuar a Catalunya, tot i que saben que la pressió fiscal a la banda de l'Aragó és menor, però estan preocupats en veure que el país, i en aquest cas les institucions no reaccionen. Constaten amb preocupació l'afany recaptatori administratiu, i la manca d'inversió amb infraestructures, cosa que fa que dia rera dia, any rera any i com una gota malaya (lenta però inexorable) es compliqui i s'encareixi l'apartat del transport.

Penseu que a les grans ciutats d'Espanya (Madrid, València, Saragossa, Sevilla, Màlaga,...) s'han posat les piles i compten amb unes autovies radials magnífiques que ajuden i molt a potenciar els centres logístics i de distribució dels seus extraradis.
En el nostre cas, l'exemple més viu de la millora de la carretera va ser l'eix transversal, i precissament per això més val que no toquem el tema perqué aquesta carretera va nèixer petita i col.lapsada.

Avui, mentres esmorçava he llegit el butlletí que edita el Centre d'Estudis Jordi Pujol. Sorpresa la meva al veure que a l'encapçalament parla del descrèdit de les institucions polítiques i administratives d'Espanya i Catalunya.

Jo em pregunto si el polític professional viu a la galàxia d'Orion, si els que queden només saben fer el llepa i dedicar-se a pujar orgànicament a base de dir que si a tot i denunciar als companys que no pensen com ells, o si són èssers estelars.
On són aquells polítics noucentistes que van modernitzar el país? Avui de segur que serien crucificats a les seves formacions polítiques per part dels militants sota el crit de "ximple" o "calleu idealistes de merda!".