L'aigua, la seva gestió, i sobretot, la seva manca de reserves són els temes que més es senten tant a tertúlies de carrer, com de qualsevol mitjà de comunicació. Cosa lògica, doncs en una societat que té totes les comoditats (calefacció, aire condicionat, aigua calenta,...) no ens preguntem com s'obtenen aquestes, sinó que donem per fet que només cal prèmer l'interruptor, o encendre el gas i ja està tota la feina feta.
Si bé és cert que hi ha hagut una manca de coordinació a nivell administratiu, tampoc em sembla just carregar totes les culpes al govern. Si no plou, no plou, i ningú té una vareta màgica per fer-ho, i molt menys en un clima mediterrani com el nostre que ja ens ha donat algun ensurt de tant en tant (recordeu la sequera del 1991 perqué presentava les mateixes característiques que l'actual).
Potser (i dic potser ja que no sóc un especialista en temes hidràulics) haguèssim pogut fer com a Israel, país que per les seves condicions de necessitats hídriques presenta certes similituds amb la nostra societat. Allà totes les teulades dels edificis municipals (poliesportius,...) recullen aigua, cosa totalment lògica. Així, un poliesportiu que tingui 1500 m2 de teulada podria recollir a Barcelona 900.000 litres anualment, aigua que es pot conectar a la xarxa principal sense problemes i sense cap mena de cost pel ciutadà, que encara és més interessant.
En fi, comencem a posar en marxa mesures com aquesta per a que d'aquí quinze anys no ens haguem de tornar a trobar en un merder com aquest. Ja vàrem patir la sequera del 1991 i la d'enguany, no esperem a una tercera, perqué tenim tecnologia per a evitar-la.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada