diumenge, 3 de febrer del 2008

AVE, CÈSAR




Que a casa nostra patim una mica del defecte del ploricó és una veritat força real, ens queixem sempre (recordem l'autovia Barcelona-Lleida, paralitzada per l'enfrontament dels possibles traçats).

Però no és menys veritat que rascant la crosta (redéu amb les crostes!) hi ha un substrat de raó.
I és que em pregunto: a qui cal matar, subornar, pidolar, pregar o plorar per a que ens acabin d'una maleïda vegada una carretera o via de tren?
Recolló amb la Alta Velocitat Espanyola!. Barcelona-Madrid des del 1992 i la locomotora no arriba.
Si això és la velocitat de l'Ave doneu-me un trenet de via estreta, que pel cas de segur que ens hagués fet més servei.

I els pobres habitants de Girona? Doncs a esperar una pila d'anys més per veure arribar una locomotora de la superdinàmica velocitat peninsular. Més els hi valdria demanar l'annexió a França, que de segur fan carreteres i vies amb una mica més de celeritat.

Ara entenc perfectament aquella pancarta que van penjar els veïns de l'Hospitalet:
-Sarkozy, sacanos de aqui!

1 comentari:

Anònim ha dit...

vida privada del president frances,tan m'he fot. que fan els nostres politics i la nostre monarquia ? vida politica,endavant. ja veus que no hem tallo.saludos. m r m m