dilluns, 25 de febrer del 2008

POSTMODERNISME I MORALITAT

Dia rera dia augmenta la sensació de velocitat, establint-se el canvi com a element únic i inmutable que creix de manera exponencial, establint-se que el que és útil ara, d'aquí unes hores estarà desfassat.

Malauradament l'administració d'aquest canvi vertiginós deixa enrera cada cop més persones de la nostra societat, sobretot aquells que no poden (o no volen) adequar-se al ritme social.
A que ens condueix tot això?

Si bé abans teniem una societat estratificada en estaments socials econòmica i culturalment divergents, avui, hem reduit substancialment les diferències de classe gràcies a l'ascensor social. Però hem creat altres barreres possoiblement més infranquejables que els murs econòmics, estem assistin a una segregació tecnològica entre aquells més adaptables a les noves tecnologies i la resta d'un públic que pateix en veure que no agafa la roda d'una metamorfosi establerta en forma de bola de neu.

Igualment, per diverses raons hem esdevingut consumidors directes i potencials de tot allò que ens envolta, relacions sentimentals, vehicles, telèfons, televisions de plasma,... amb una sola preocupació, la d'augmentar el nivell adquisitiu per satisfer aquesta gana insaciable de consum.

Paradoxalment, estem familiaritzant-nos dia rera dia amb conceptes com el de la sostenibilitat, creixement ordenat, inflació zero i capitalisme humà. Conceptes que creem per a posar-nos un fre inexistent i que pressumiblement no té un aturador a curt termini.

Però el més interessant de tot és quan parlem dels límits de la ciència, quan posem condicionaments morals a tot allò que esdevé creixement de coneixement tècnic, quan en realitat la ciència en estat pur no en té de moral. La moral (o no) la tenen les persones que en fan ús, com en el cas de l'abortment.

A què pot aspirar una societat com l'occidental, acomodada, confiada en un canvi permanent, opulenta, amb aspiracions d'inmortalitat física, amb la majoria de les necessitats socials cobertes, en una creença absoluta respecte l'avançament tècnic que creu imparable?.
I la pregunta del milió. Com comprendre societats inmigrants que comencen a implementar aquí la seva llavor? Com interactuar amb un islam imparable i sord als nostres plantejaments d'opulència i incredulitat?

La llibertat que hem conquerida mor en ser assolida totalment, banalment. En ser consumida i no anhelada.
Aquesta és la gran rasa amb orient i el sud, la fam i set de justícia social, el somni d'un esdevenidor millor per als nostres fills.