Aquests darrers dies ha entrat amb força una petita nació a casa nostra através de tele, ràdio i premsa escrita. Tothom en parla, i tot déu en dóna opinió. Però que és realment Kosovo?
Petit país del cor dels balcans ( un terç de Catalunya), que sobrepassa de poc els dos milions d'habitants, d'economia rural, i de cultura i llengua albanesa. Religió? Musulmana majoritariament. Moneda? Provisionalment ha adoptat l'euro i la seva parietat.
Però per aprofundir més cal que ens mirem en deteniment la seva evolució història, on romans, grecs, bizantins, albanesos, italians i búlgars hi han deixat la seva petita emprempta.
El més sorprenent de tot és comprobar el canvi demogràfic i de substitució cultural que s'hi ha produit al llarg dels últims 90 anys, sobretot a partir de la fi de la Primera Guerra Mundial. I és que Kosovo era una regió de majoria Sèrbia, de fet el bressol de la seva cultura, on els cristians ortodoxes serbis van lluitar i morir a la batalla d'Amsfeld defensant la cristiandat europea contra els turcs musulmans.
Com a conseqüència de les diferents guerres (1ª GM-2ªGM-Guerra dels Balcans), diferents onades d'Albanesos vàren establir-s'hi, modificant així l'equilibri demogràfic i esdevenint majòria ètnica de la provincia a finals de s.XX.
És clar que per Sèrbia perdre el bressol de les seves arrels ha sigut traumàtic, i més quan com a baluart del món ortodoxe han hagut de cedir part del seu país als albanesos musulmans.
Dit això, em sembla clar que tot poble té el dret a la lliure voluntat d'autodeterminació, i s'ha de respectar la decissió dels albanokosovars, amb qui com a membre d'un poble oprimit m'hi uneixo de cor i sentiment. Però no oblidem que la cultura musulmana d'Albània no és d'arrel pròpiament europea sinó de les estepes turques d'Anatòlia, bressol cultural i guia dels kosovars.
Turquia té ara un peu al centre dels balcans recuperant part de la influència que va perdre quan va desmembrar-se l'Imperi Otomà.
Ahir va ser Montenegro, avui ha sigut Kosovo i demà pot ser Voivodina...
Petit país del cor dels balcans ( un terç de Catalunya), que sobrepassa de poc els dos milions d'habitants, d'economia rural, i de cultura i llengua albanesa. Religió? Musulmana majoritariament. Moneda? Provisionalment ha adoptat l'euro i la seva parietat.
Però per aprofundir més cal que ens mirem en deteniment la seva evolució història, on romans, grecs, bizantins, albanesos, italians i búlgars hi han deixat la seva petita emprempta.
El més sorprenent de tot és comprobar el canvi demogràfic i de substitució cultural que s'hi ha produit al llarg dels últims 90 anys, sobretot a partir de la fi de la Primera Guerra Mundial. I és que Kosovo era una regió de majoria Sèrbia, de fet el bressol de la seva cultura, on els cristians ortodoxes serbis van lluitar i morir a la batalla d'Amsfeld defensant la cristiandat europea contra els turcs musulmans.
Com a conseqüència de les diferents guerres (1ª GM-2ªGM-Guerra dels Balcans), diferents onades d'Albanesos vàren establir-s'hi, modificant així l'equilibri demogràfic i esdevenint majòria ètnica de la provincia a finals de s.XX.
És clar que per Sèrbia perdre el bressol de les seves arrels ha sigut traumàtic, i més quan com a baluart del món ortodoxe han hagut de cedir part del seu país als albanesos musulmans.
Dit això, em sembla clar que tot poble té el dret a la lliure voluntat d'autodeterminació, i s'ha de respectar la decissió dels albanokosovars, amb qui com a membre d'un poble oprimit m'hi uneixo de cor i sentiment. Però no oblidem que la cultura musulmana d'Albània no és d'arrel pròpiament europea sinó de les estepes turques d'Anatòlia, bressol cultural i guia dels kosovars.
Turquia té ara un peu al centre dels balcans recuperant part de la influència que va perdre quan va desmembrar-se l'Imperi Otomà.
Ahir va ser Montenegro, avui ha sigut Kosovo i demà pot ser Voivodina...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada