SIDHARTA

Espanya és màgica, és el país de les mil maravelles, ple de mags, il.lusionistes, pallassos, domadors i encantadors de serps... De fet és la única explicació que trobo per a justificar l'existència d'un país que manté una recaptació tributària i una pressió fiscal de tipus escandinau, i que ofereix serveis socials de tipus del segon món.

Ni beques decents per a estudiar, ni legislació laboral faborable a poder tenir (i mantenir) fills, ni infraestructures a nivell decent, ni pensions adecuades als costos de vida. De fet puc continuar una estona més, i de segur que el lector també.

On són els diners dels pressupostos de l'estat? És manlleven? Jo crec que no, simplement es malgasten en retribucions elevades per a càrrecs irrellevants, sol.lapació de competències entre administracions (Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions,...) i sobrecost de costos en infraestructures per una mala gestió (pèsima) de les obres (exemple l'Ave).

Espanya és rica, el problema de sempre és a nivell organitzatiu. Solució? Votar? No, almenys als polítics que tenim de cartell. Potser el més decent a nivell de preparació és en Duran, però per un cop a la vida (i per a que no serveixi de precedent) seguiré el consell del Molt Honorable Maragall. O no votar o fer-ho en blanc. Haviam si s'espanten una miqueta, que sembla que ens tenen les mides preses.