En fi, l'incident al Parlament de Catalunya en conseqüència amb l'absentisme d'onze diputats de CiU (que era qui ho havia proposat), és senzillament lamentable, i aprofitant l'excusa d'aquesta paranoia regional (em nego a fer servir el mot "nacional" davant d'aquests actes) vull parlar de futur.
És interessant veure com ERC està intentant en aquesta campanya ser oposició i membre de Govern alhora. De fet les seves estratègies fins a dia d'avui els hi han sigut encertades, però corren el risc d'encasillar-se en els papers d'actor i apuntador, i els hi voldria dir que no és pot repicar i anar a la processó.
Fins aquí dir que no penso recolzar amb la meva butlleta aquesta contradicció, i sobretot perqué no veig quin profit en treu Catalunya en general i els seus ciutadans en particular. A part, constato que els PSOE els hi té les mides molt ben preses i saben quina afició han agafat els republicans al cotxe oficial i a les targetes per pagar dinars de "treball".
Però encara és més interessant el cas de CiU, doncs, ho aconsegueix fer forat, vendre la moto i treure un Ministeri i el trencament del tripartit o, continuem igual que avui i la coalició salta pels aires.
I és que Duran i Lleida s'ha estat preparant durant molts anys i sap que ara és el seu moment. En descàrrec seu vull dir que no tot està a les seves mans, cal que els resultats a nivell nacional dels dos grans partits acompanyin, però en tot cas és un home molt ben preparat per assumir aquesta responsabilitat, que consti.
Lamentablement, si els resultats no acompanyen, podem veure una sortida precipitada i un trencament de CiU, que sincerament no veig que beneficï ni a un ni a l'altre. Possiblement qui té més a perdre seria Unió però tampoc el Sr. Mas en sortiria d'una peça.
En el cas d'assolir un Ministeri caldria veure si els seus socis li posen la treveta o el deixen a la seva per defensar i postular una estratègia pròpia a Madrid.
El que és segur és que amb números dos de cartell com el Sr. Macías no es pot arribar gaire lluny, de fet servidor no té clar si aquest senyor treballa per CiU o pels socialistes en vista de les animalades que diu. Jo li recomanaria postular-se com a l'hereu de'n Nostradamus, perqué és un home que té visions profètiques, ha predit una guerra civil per d'aquí a 25 anys.
D'IC-V no en vull parlar perqué em posa de mal humor, en bicicleta durant campanya i en Audi la resta de l'any. ICV representa al meu entendre la hipocresia en estat pur, pijos de Sarrià argumentant la defensa dels treballadors. Mai he entés si són hipòcrites, els fills tontos dels empresaris o simplement fumen massa marihuana.
És interessant veure com ERC està intentant en aquesta campanya ser oposició i membre de Govern alhora. De fet les seves estratègies fins a dia d'avui els hi han sigut encertades, però corren el risc d'encasillar-se en els papers d'actor i apuntador, i els hi voldria dir que no és pot repicar i anar a la processó.
Fins aquí dir que no penso recolzar amb la meva butlleta aquesta contradicció, i sobretot perqué no veig quin profit en treu Catalunya en general i els seus ciutadans en particular. A part, constato que els PSOE els hi té les mides molt ben preses i saben quina afició han agafat els republicans al cotxe oficial i a les targetes per pagar dinars de "treball".
Però encara és més interessant el cas de CiU, doncs, ho aconsegueix fer forat, vendre la moto i treure un Ministeri i el trencament del tripartit o, continuem igual que avui i la coalició salta pels aires.
I és que Duran i Lleida s'ha estat preparant durant molts anys i sap que ara és el seu moment. En descàrrec seu vull dir que no tot està a les seves mans, cal que els resultats a nivell nacional dels dos grans partits acompanyin, però en tot cas és un home molt ben preparat per assumir aquesta responsabilitat, que consti.
Lamentablement, si els resultats no acompanyen, podem veure una sortida precipitada i un trencament de CiU, que sincerament no veig que beneficï ni a un ni a l'altre. Possiblement qui té més a perdre seria Unió però tampoc el Sr. Mas en sortiria d'una peça.
En el cas d'assolir un Ministeri caldria veure si els seus socis li posen la treveta o el deixen a la seva per defensar i postular una estratègia pròpia a Madrid.
El que és segur és que amb números dos de cartell com el Sr. Macías no es pot arribar gaire lluny, de fet servidor no té clar si aquest senyor treballa per CiU o pels socialistes en vista de les animalades que diu. Jo li recomanaria postular-se com a l'hereu de'n Nostradamus, perqué és un home que té visions profètiques, ha predit una guerra civil per d'aquí a 25 anys.
D'IC-V no en vull parlar perqué em posa de mal humor, en bicicleta durant campanya i en Audi la resta de l'any. ICV representa al meu entendre la hipocresia en estat pur, pijos de Sarrià argumentant la defensa dels treballadors. Mai he entés si són hipòcrites, els fills tontos dels empresaris o simplement fumen massa marihuana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada