Dia rera dia constatem a peu de carrer l'allunyament entre la ciutadania, la societat civil i la política en general. I és que tot i que encara hi som a temps de posar-hi remei, la rasa que separa al ciutadà i les seves aspiracions i necessitats davant la política, pot arribar a ser infranquejable.
Al menys la manera que tinc d'entendre el meu desenvolupament i obligacions com a ciutadà i el llenguatge que se'm ofereix des de les administracions és inintel.ligible.
M'explicaré; no se si aquesta mena de circ mediàtic de promeses de milers de milions d'euros a la que ens estan sotmetent condueix a cap lloc, però servidor està cansat a que se'l tracti com a un imbècil de solemnitat.
Front a una situació de descens del consum (a nivell familiar, institucional i empresarial) ve conseqüentment una davallada de la capacitat recaptativa i fiscal del fisc.
Amb una equació tant senzilla és impossible d'anunciar i posar en marxa tot aquest reguitzell d'inversions milionaries sense apujar encara més la pressió fiscal a la que ens veiem sotmesos. Hi ha cap formació política que parli amb sinceritat per denunciar preses de pèl com aquesta?
Jo penso que no, però que vagin fent, perqué cada cop va menys gent a votar, arribant a la paradoxa que a les anteriors eleccions, més de la meitat de la població va tirar la tovallola sense acudir a exercir el seu dret a vot.
Però és que no se'n adonen que vivim a una època de renovació tecnològica, on la necessitat d'adaptació al canvi és constant, a més de l'actualització dels nostres coneixement per a no quedar despenjats de la societat?
Com hem de donar xecs en blanc cada quatre anys?
El que és segur (trigarà més o menys) és que l'actual pacte heredat de la transició no té vigència real, i que s'està estirant massa d'una situació que es preveia transitòria. Ja som massa aquells que vam nèixer després de l'aprovació de la Constitució Espanyola. Haurien d'adonar-se'n que cal posar al dia segons quins conceptes i que l'actual vida política a Espanya i Catalunya és d'una grisor absoluta, arnada i plena de teranyines, i que no generen cap mena d'il.lusió a segons quines generacions.
Cal acabar amb aquestes distàncies, fer valdre la feina de gestió de la cosa pública i treballar més o millor.
Els polítics estan desacreditats tots, i alguna part de culpa bé han de tenir. O és que això són només coses d'incultes i del populatxo?
Al menys la manera que tinc d'entendre el meu desenvolupament i obligacions com a ciutadà i el llenguatge que se'm ofereix des de les administracions és inintel.ligible.
M'explicaré; no se si aquesta mena de circ mediàtic de promeses de milers de milions d'euros a la que ens estan sotmetent condueix a cap lloc, però servidor està cansat a que se'l tracti com a un imbècil de solemnitat.
Front a una situació de descens del consum (a nivell familiar, institucional i empresarial) ve conseqüentment una davallada de la capacitat recaptativa i fiscal del fisc.
Amb una equació tant senzilla és impossible d'anunciar i posar en marxa tot aquest reguitzell d'inversions milionaries sense apujar encara més la pressió fiscal a la que ens veiem sotmesos. Hi ha cap formació política que parli amb sinceritat per denunciar preses de pèl com aquesta?
Jo penso que no, però que vagin fent, perqué cada cop va menys gent a votar, arribant a la paradoxa que a les anteriors eleccions, més de la meitat de la població va tirar la tovallola sense acudir a exercir el seu dret a vot.
Però és que no se'n adonen que vivim a una època de renovació tecnològica, on la necessitat d'adaptació al canvi és constant, a més de l'actualització dels nostres coneixement per a no quedar despenjats de la societat?
Com hem de donar xecs en blanc cada quatre anys?
El que és segur (trigarà més o menys) és que l'actual pacte heredat de la transició no té vigència real, i que s'està estirant massa d'una situació que es preveia transitòria. Ja som massa aquells que vam nèixer després de l'aprovació de la Constitució Espanyola. Haurien d'adonar-se'n que cal posar al dia segons quins conceptes i que l'actual vida política a Espanya i Catalunya és d'una grisor absoluta, arnada i plena de teranyines, i que no generen cap mena d'il.lusió a segons quines generacions.
Cal acabar amb aquestes distàncies, fer valdre la feina de gestió de la cosa pública i treballar més o millor.
Els polítics estan desacreditats tots, i alguna part de culpa bé han de tenir. O és que això són només coses d'incultes i del populatxo?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada