dimecres, 6 de febrer del 2008

"ECCLESIA" O NO VOLEM BISBES CATALANS




"Tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva esglèsia", paraules profètiques que van donar començament a una història que dura fa més de 2000 anys i que seria impossible de resumir en unes frases.

El que ens interessa és com ha anat modificant-se el terme "ecclesia" entés com a reunió, fins a esdevenir als nostres dies un conjunt d'interessos inmobiliaris, financers, culturals i sobretot de poder.
Que ningú em malinterpreti, vaig ser educat als claretians i als jesuites i no renego de la fe que m'han transmés els meus pares, ans el contrari, la visc amb una profunda espiritualitat i humilitat, i em sento orgullós de formar part de la família cristiana.
Del que no em sento tant orgullós és de les expressions preconciliars per part de certs prínceps del dogma. Em refereixo a una part de la famosissima Conferència Episcopal i del seu representat a la meva diòcesis, Sa Il.lustríssima, monsenyor Martínez-Sistach.

Monsenyor deu creure viure fa 200 anys, enmarcat en una lluita entre lliberals i neogüelfistes, sense ni tant sols alvirar a l'horitzó el Concili Vaticà II, del que en desconeix les conclusions.
Sobre la seva vessant humana en podem dir que és un home prudent, de reconegudes aptituds teològiques, però amb menys energia i sang que un troç de formatge.

Com a ciutadà escolto les seves paraules i me'n guardo l'opinió, però com a membre de la comunitat alço la meva veu en senyal de protesta. Cap bisbe pot afirmar que s'orienti el vot dels fidels i no se-n's ha de tractar com a un ramat d'ovelles, sinó com a persones que necessitem guia espiritual. I que jo sàpiga Crist va dir "Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu".

El Sr. President Zapatero vol comprar vots a canvi de peonades de 400 euros anuals, i els bisbes creuen que són els únics homes de lletres, essent la ciutadania una massa homogenia, alineada i maleable als capricis i dictats dels Doctors en Lleis com ocurria abans de la il.lustració.

Si aquests dogmàtics són els nostres bisbes, afirmo que no volem bisbes catalans. Que ens els portin de més al nord, aquells que creuen viure entre iguals i que saben el que és el Concili Vaticà II.

http://www.e-noticies.com/actualitat/mart%ednez-sistach-justifica-que-els-bisbes-orientin-el-vot-34643.html

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Posseïdora gairebé en exclusiva i preservadora durant tant de temps de la cultura i el saber, l'església ens mostra en aquest cas que encara no ha estat capaç de treure's els seus tics totalitaris. Per sort, aquests ja no poden ser res més que una dissortada remembrança d'allò que fóu no fa gaire i que mai tornarà.

Malgrat això, penso que el missatge cristià és plenament vàlid avui en dia. Tanmateix, de cap manera establert sobre la base adoctrinadora d'uns jerarques carents del contacte amb la realitat, i amb masses interessos com per creure en la seva infalibil·litat d'acció. Cal una reforma de fons i forma, un gir que vagi molt més enllà del Concili Vaticà segon.

Anònim ha dit...

Completament d'acord, company.