dilluns, 17 de març del 2008

BARCELONA, UN MODEL DE CIUTAT O UNA CIUTAT MODEL?


Hi ha molts models de ciutat possibles, el de ciutat de grans aconteixements com València, el de ciutat de les divises com Londres, Tokyo o Nova York. El model de ciutat marginal i marginada com Marsella, el de urb postindustrial com Ambers, i tants d'altres que ocuparien planes i planes web.

I quin és el model de Barcelona. De segur que cap dels anteriors, i posats a comparar tampoc el de Madrid, bàsicament perqué és impossible de imitar, car no som capital de cap nació amb estat pròpi.

El de Barcelona és un model frontera, el d'una ciutat barreja d'elements ibèrics, mediterranis, un toc d'italianitat i una mirada cap al nord, sempre al nord.

Som una ciutat postindustrial que encara cerca el seu lloc al món; que no acaba de ser un referent al món del disseny i la moda però que va per aquest camí; el d'una urb cosmopolita i europea, però que es manté com a destí turístic i referent de vols barats i farres escoceses.

Tenim un port inmens i amb un gran potencial logístic, però que malgrat tot ha perdut la el ceptre de les mercaderies vers la seva competidora llevantina, València.

Però no tot són males percepcions, sinó que s'ha aconseguit quelcom difícil i arriscat, el de no permetre la degradació social i urbanistica dels barris més deprimits. És a dir, que s'esforça en revitalitzar aquelles àrees urbanes més degradades amb grans plans de reorganització, eixamplament de carrers, instal.lació de centres docents i renovació del mobiliari urbà.

Quines són les traces de futur que es poden desgranar a Barcelona? Evidentment una consolidació del turisme de baix cost amb una conseqüent pèrdua d'identitat com a ciutat, un pressumible lleu afiançament del sector de les telecomunicacions i una davallada de seus corporatives com a resultat de l'allunyament del poder real que ostenta Madrid.

Si de veritat Barcelona vol invertir les pressumibles tendències d'abandonament del poder estatal ha de conectar-se mitjançant un TGV amb Tolosa, Marsella i Montpeller, per tal de dotar-se d'un gran espectre de possible demanda empresarial i d'increment del consum.

Aquí l'únic cert és que el govern Municipal haurà de demostrar estar a l'alçada de les circumstàncies amb polítiques fermes i valentes, i no amb Fòrums i bestieses per l'estil.