Sembla ser que la crisi al si d'ERC no només no s'atura sinó que s'agreuja i que conté elements de contagi virulents amb una greu perillositat semblant a la bubònica del S. XIV.
IU vol fotre fora al pobre Llamazares, ERC vol que Carod pasi pel Centre Català d'Ocupació a cercar feina i per últim en Duran sembla que no acaba de guarir-se del tot. Si no en tenia prou amb en Mas, ara és el batlle de Sant Cugat, en Lluís Recoder qui vol començar a practicar la caça major.
Sempre és una bona excusa parlar de resultats, i no oblidem que durant el congrés d'ERC no només s'escollirà la direcció del partit, sinó que també s'ha de debatre i aprobar el proper cap de cartell per a les eleccions autonòmiques que se celebraràn d'aquí a menys de tres anys. Amb un element de perill insondable, esquerra és un partit assembleari, cosa que vol dir de difícil control (vegeu i recordeu les reaccions de la militància durant el tema de l'estatut) i on els postulants s'ho hauran de jugar a tot pel tot.
I és que aquestes eleccions ho han tingut tot i ens les han fet veure de tots colors, ara això si, aburrides no ho han sigut pas, cosa que sempre és d'agrair. Si aquests polítics no es guanyen el sou amb propostes sensates i intel.ligents, almenys que facin una mica el pallasso i ens facin riure, que així les penes passen més bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada