Ara fa sis anys, en períple que vaig passar a l'Administració, vaig tenir un seguit d'intercanvis d'idees amb membres del meu partit, alguns dels quals han arribat a llocs semidirectius.
Les converses d'aquells moments versaven gairebé sempre en la direcció dels esdeveniments polítics del moment (la vaga general,...) i com és lògic, analitzàvem els possibles camins que podia emprendre CiU a anys vista.
N'hi va haver algún, de tema, que va marcar-me profundament. Un és el de la falta de perspectiva real (i preocupant) que manifesten algunes persones, doncs asseguraven que dels nostres 12 regidors a Barcelona, passariem a 16 o 17. La vaig encertar perqué ens quedàrem amb 9 i se'm titllà de derrotista i pseudotraidor, amén de ximple.
L'altre tema important fa referència al transvassament de l'Ebre, projecte que vaig trobar aberrant i que portaria al PP ha fer-nos una abraçada mortal (com així va ser). Avui CiU és totalment contrària a ell però en aquells moments no es va entendre que la població ens abandonaria (sobretot a Tarragona) a causa d'una sensació de mercadeig mal aplicat. De fet, per molt que a CiU ho neguin, els resultats a la circumscripció de Tarragona han estat aquests comicis altre cop catastròfics, i de fet, hem perdut la Diputació i l'ajuntament de la capital provincial.
Això demostra que fins i tot els ximples idealistes que militem a partits polítics, podem arribar a no perdre la perspectiva d'una realitat que convindria analitzar a segons quins personatges de primera i segona línia. I és que a vegades confonem la lleialtat amb la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada