diumenge, 16 de març del 2008

L'URSS I ELS ESTATS EMERGENTS


Repassant el naixement dels últims estats, concretament a Europa, s’observa que aquests ho són com a conseqüència d’aconteixements polítics que trascendeixena una escala més global.

La finalització de la Segona Guerra Mundial comportà l’eclosió d’estats sota l’influència del bloc soviètic, i amb el desmembrament de del bloc comunista apareixen a principis dels anys 90 una segona tongada de noves petites nacions (Txèquia, Eslovàquia, Moldàvia, Lituania,...).

Tenim, doncs que aprofitant les sinèrgies de caire mudial és més senzill esdevenir una nació que no pas amb lluites intestines, com per exemple casos com Irlanda del Nord o Montenegro.

És factible assumir que davant de la situació geopolítica actual trobarem facilitats per èsser reconeguts com a una nació amb estat? La resposta clarament és si.

Rúsia mercès a una consolidació de les polítiques energètiques planetàries, ha tornat a ser considerada una potència. I és previsible assumir que aquest cicle d’augment del cru i del gas s’allargarà durant uns quinze anys aproximadament.

Els ingressos que reporten els combustibles a les arques del gegant asiàtic han dinamitzat una economia que fa deu anys estava en la fallida més absoluta.

Aquest neoimperialisme rus fa que davant les agressions expansionistes de l’OTAN es reaccioni amb virulència en front tot el que pugui devilitar occident i Europa, essent el conglomerat de nacions sense estat el taló d’aquiles del vell continent. Així cada cop que Rússia s’oposi a les polítiques europees, intentarà per tots els mitjans alimentar corrents separatistes per tal d’afeblir-ne els estats més poderosos i no proclius a les seves necessitats.

És en aquest moment de la polítca internacional en el que Catalunya, Euskadi i Escócia obtindràn el moment més favorable a la independència dels últims tres-cents anys.

La pregunta fonamental és si els polítics referents del catalanisme sabran estar a l’alçada de les circumstàncies i fer veritable política de nivell internacional. I és que la llibertat no sempre és pren per la força de les armes, sinó que es guanya amb la intel.ligència, l’esforç i les ganes de sumar.