I?

En fi, ja està tot llest. El brunzit dels motors electorals espateguen en un últim i ensordidor intent desesperat per captar l'atenció dels últims indecissos i les titelles electorals gemeguen en contorsions dalinianes per tal de d'atraure a un públic que es mostra cansat, aburrit i desconfiat.

Ja s'han acabat els jocs del circ mediàtic, on dos gladiadors raquítics lluitaven per clavar la daga al cor de l'oponent, extraient-ne el fluxe vital de la sang.

Ha arribat del part, anunciat i programat, però també amb poca expectativa per coneixer el sexe del nounat, doncs aquest cop l'infant no arribarà pas amb un pa sota el braç, sinó que caldrà estrenyer el cinturó per als propers quatre anys.

I jo em pregunto, i? Aquestes eleccions ens aportaràn alguna cosa com a catalans? No.
Podrem gaudir d'un demà millor on autopistes de peatge i impostos autonòmics desapareixeran com a conseqüencia d'una lluita fertoge i aferrissada del partits catalans? No.
S'abaixarà la pressió fiscal? No.
Es resoldrà el tema de la llengua? No
S'acabarà la crispació? No
Desapareixerà el tripartit? No
Arribarà l'Ave a França? Noooo

Conclusió? Que el dia 9 no marca cap inflexió social ni nacional, ans al contrari, sobretot depenent del resultat dels dos grans.