Davant la fragilitat del procés de transició cap a la democràcia, i la necessitat d'estabilitat i tranquilitat per poder reconstruir l'autogovern, es va fer necessària l'aplicació d'una llei electoral suau i feta a mida, la llei d'Hondt.
El poder convergent en va fer un bon ús, establint majories parlamentaries emprades per a consolidar el model propi de govern, la Generalitat. Un cop reestablerta, i desactivada qualsevol reminiscència de golpisme militar, aquesta llei ha anat allargant la seva vida fins a quedar absoleta, essent-ne necessària una actualització.
Aquest desfasament ha dut altres conseqüències; negatives i indesitjables. Ha creat i alimentat una classe dirigent que lluny d'adaptar-se i resoldre les necessitats del ciutadà, manté unes formes i un discurs més propis de la transició, que d'un model democràtic consolidat.
No se fins a quin punt és lògic i democràtic viure en un sistema polític d'elecció indirecta, és a dir, que escull els representants electes, i aquests posant-se d'acord segons les seves preferències i filiacions, escolleixen un President.
Si bé la llei d'Hondt ha garantit governs estables, mutila en si el sentit d'una democràcia participativa directa, que en aquest cas seria el més desitjable.
A Catalunya només hi ha una força política, el PSC-PSOE, que defensa una reforma de la llei en profunditat, amb un cos central que pretén no modificar el sistema d'elecció indirecta, sinó que cerca premiar amb més representants aquelles comarques on obtenen millors resultats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada