Si bé és cert que podria penjar aquest post el dia 10 de març, he cregut necessàri fer-ho ara, a una setmana vista de les eleccions i donar el meu parer per comprobar fins a quin punt puc estar equivocat o encertat.
I és que m'he quedat una mica sorprés de l'enquesta publicada a "la Vanguardia", on ERC perd molt de fuel i CiU surt més morta que viva, amb una pèrdua del 20% de l'electorat i una davallada de 2 diputats.
Fins a quin poden ser reals aquestes estimacions? No ho sé, però si que assenyalen una tendència de baixada, que ja fa molts anys que dura i que ara encara (amb la pèrdua del poder i de la Generalitat) no sembla tenir un aturador clar.
Em puc equivocar, però tot i així correré el perill de ser estigmatizat i degradat per CiU al corraborar la tendència que marquen les enquestes. No se si en perdran un, dos o cap, però crec certes les afirmacions periòdistiques de que estem tocats.
És Duran i Lleida el millor cap de cartell a unes eleccions generals com aquestes? Si, sense cap dubte, i no es pot atribuir en exclusiva el fracàs a les seves tàctiques electorals, sino al conjunt d'una desafortunada política de país i de partit que s'encetà amb la mort del roquisme com a corrent de pensament i actuació política.
El triomf de les tesis del sector buròcrata de CDC i l'aniquilació sistemàtica del roquisme són el clar exponent d'un sentiment que està llençant el catalanisme a un període de foscor del que es trigarà un parell de legislatures a reeixir.
M'explicaré. En Roca representava un sector molt determinat de Convergència, el del petit empresariat, el de l'emprenedor, d'aquell que no havia d'abaixar el cap davant el que creia i sentia dins del partit, era la veu "crítica" a una colla d'alts funcionaris com en Mas que vivien i cobraven de l'administració, i que "regalaven" les orelles del President Pujol sense alçar la veu per por de perdre allò que tant els hi havia costat d'assolir, un reconeixement professional i econòmic que de cap manera tindrien a l'empresa privada.
Avui, amb la desaparició del roquisme i amb ell tota veu d'autocrítica, Convergència i Unió està desorientada. Ja no és aquell partit que tant podia votar un fontaner, un botiguer, un administratiu, un petit empresari, un pintor o un paleta. Sense parlar del cas d'UDC, on el fenòmen encara és més greu.
La solució? Deixar entrar als llocs de decisió, per molt que els hi costi, a persones crítiques amb el missatge (si és que n'hi ha cap), a emprenedors i gent que provingui de l'empresa privada amb una probada vida professional, però a l'hora de sobrada fidelitat al projecte d'un partit catalanista i de centre.
I és que m'he quedat una mica sorprés de l'enquesta publicada a "la Vanguardia", on ERC perd molt de fuel i CiU surt més morta que viva, amb una pèrdua del 20% de l'electorat i una davallada de 2 diputats.
Fins a quin poden ser reals aquestes estimacions? No ho sé, però si que assenyalen una tendència de baixada, que ja fa molts anys que dura i que ara encara (amb la pèrdua del poder i de la Generalitat) no sembla tenir un aturador clar.
Em puc equivocar, però tot i així correré el perill de ser estigmatizat i degradat per CiU al corraborar la tendència que marquen les enquestes. No se si en perdran un, dos o cap, però crec certes les afirmacions periòdistiques de que estem tocats.
És Duran i Lleida el millor cap de cartell a unes eleccions generals com aquestes? Si, sense cap dubte, i no es pot atribuir en exclusiva el fracàs a les seves tàctiques electorals, sino al conjunt d'una desafortunada política de país i de partit que s'encetà amb la mort del roquisme com a corrent de pensament i actuació política.
El triomf de les tesis del sector buròcrata de CDC i l'aniquilació sistemàtica del roquisme són el clar exponent d'un sentiment que està llençant el catalanisme a un període de foscor del que es trigarà un parell de legislatures a reeixir.
M'explicaré. En Roca representava un sector molt determinat de Convergència, el del petit empresariat, el de l'emprenedor, d'aquell que no havia d'abaixar el cap davant el que creia i sentia dins del partit, era la veu "crítica" a una colla d'alts funcionaris com en Mas que vivien i cobraven de l'administració, i que "regalaven" les orelles del President Pujol sense alçar la veu per por de perdre allò que tant els hi havia costat d'assolir, un reconeixement professional i econòmic que de cap manera tindrien a l'empresa privada.
Avui, amb la desaparició del roquisme i amb ell tota veu d'autocrítica, Convergència i Unió està desorientada. Ja no és aquell partit que tant podia votar un fontaner, un botiguer, un administratiu, un petit empresari, un pintor o un paleta. Sense parlar del cas d'UDC, on el fenòmen encara és més greu.
La solució? Deixar entrar als llocs de decisió, per molt que els hi costi, a persones crítiques amb el missatge (si és que n'hi ha cap), a emprenedors i gent que provingui de l'empresa privada amb una probada vida professional, però a l'hora de sobrada fidelitat al projecte d'un partit catalanista i de centre.
2 comentaris:
Pitoniso i amic Jordi, es cert que CiU perd força, aixi com tambe ERC. Aixo em desil.lusiona a mi tambe, pero amb la publicacio de les darreres enquestes tambe es preveu una victoria Socialista ya força clara. El que em fa temer d'aquestes enquestes es que provoquin que el votant socialista s'adormi i no vagi a votar. Aixo podria beneficiar a partits petits, que serien necessaris per al PSOE per tal de governar amb tranquilitat. Pero... i si el PP tambe s'aprofites d'aquest adormiment de l'elector confiat ? ?
crec que moltas cosas tens rao pero si al PSOE treu majoria pobres de tots nosaltres un amic
Publica un comentari a l'entrada